Monarquia és la forma polÃtica en què una persona té dret, per via heredità ria, a regnar com a cap d'un estat amb carà cter vitalici. El nom amb què governen varia segons les zones i l'estructura jurÃdica del seu govern. Es poden dir: reis, emperadors, tsars, kà isers. A través de la història molts monarques han ostentat poder absolut, de vegades sobre la base de la seva pretesa divinitat.
A l'Edat Mitjana la monarquia s'havia estès per tot Europa, fonamentada moltes vegades per la necessitat que un dirigent autoritari pogués convocar i dirigir les tropes necessà ries per a la defensa del territori.
AixÃ, rei és un tÃtol habitualment vitalici i hereditari del dirigent investit d'autoritat sobre un sol estat, nació o tribu. Els primers reis germà nics eren escollits, però aquesta prà ctica es va acabar amb la institució del dret de primogenitura. La primogenitura és el dret del fill més gran a heretar la propietat d'un antecessor mort, generalment el pare, i prioritzant la lÃnia masculina. Per això, és també el dret de successió al tron del fill més gran en una monarquia.
Sota la influència del cristianisme, els monarques van començar a ser coronats i ungits per les autoritats eclesià stiques sota la justificació del dret divà dels reis.
Actualment la majoria de monarquies són constitucionals (amb poder limitat), bà sicament com a sÃmbols de la unitat nacional. A Europa estan vigents, en aquests moments, deu monarquies, que són les del Regne Unit (la reina del qual és també el cap d'estat del Canadà , Austrà lia i Nova Zelanda), Espanya, els Països Baixos, Noruega, Suècia, Dinamarca, Bèlgica, Luxemburg, Mònaco i Liechtenstein.
El dret de primogenitura en la successió al tron d'una monarquia sol establir la preferència del fill sobre la filla. Per això en la corona espanyola l'hereu del tron és el PrÃncep Felip i no pas la Infanta Helena, que és la gran. Això està legislat per la Constitució Espanyola aprovada el 27 de desembre de 1978, en el seu Article 57 núm. 1.
edita Referències
 |
Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet. Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font. |
- La Corona como sÃmbolo democrático, per Yolanda Gómez Sánchez, catedrà tica de Dret Constitucional, publicat a La Vanguardia (30/05/2004) (castellà )
- El Rey en la Constitución, per Francesc de Carreras, catedrà tic de Dret Constitucional de la UAB, publicat a La Vanguardia (05/01/2008) (castellà )
- La modernidad coronada de España, per Philippe Nourry, publicat a La Vanguardia (05/01/2008) (castellà )
- Arguments en defensa de la Monarquia a Europa a Monarquia Europea (castellà )