Wikipedia



 

Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica d'Occitània.

Actualment, el seu territori tradicional està dividit entre quatre regions franceses: Llenguadoc-Rosselló (55.5%), Migdia-Pirineus (24.8%), Roine-Alps (13%) i Alvèrnia (6.7%). Limita al N amb el Lionès, a l'E amb el Delfinat i Provença, al S amb els Països Catalans, al SW amb el País de Foix, a l'W amb Guiena i Gascunya i al NW amb Alvèrnia, i s'estén des del massís de les Corberes, al SW, fins al Roine, a l'E, i des de la mar Mediterrània fins al Massís Central.

Ocupa una superfície d'uns 42.700 km² i té uns 3.650.000 habitants (cens de 1999), dels quals 52% viuen a la regió de Llenguadoc-Rosselló, 35% a Migdia-Pirineus, 8% a Roine-Alps, i 5% a Alvèrnia. Comprèn els departaments d'Aude, Gard, Erau i Losera, i part del de l'Alta Garona (Tolosa). Llevat d'aquest territori forma, amb el Rosselló (departament dels Pirineus Orientals), una regió administrativa francesa.

edita Orografia

El Llenguadoc és format per una plana litoral, llarga (d'uns 200 km) i estreta, que s'eixampla per les valls de l'Aude i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris (garrigues) que pugen cap a terres altes (els Causses al centre, les Corberes al SW, les Cevenes a l'E). La costa és formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys. Climàticament és un país de transició entre la Mediterrània i l'Aquitània (característiques atlàntiques), amb predomini de clima mediterrani; els estius són molt secs (amb temperatures que arriben a 40°C) i els vents són forts (tramuntana). Els rius principals són l'Aude, l'Orb, l'Erau, el Vidourle, l'Arieja, la Garona, el Gard i el Roine.

edita Llengua d'oc

Article principal: occità

El nom fa referència a la llengua occitana que es parla en aquesta regió i en d'altres veïnes. El nom de la llengua ve de la paraula oc que en occità medieval i actual significa sí, en contrast amb la llengua parlada més al nord o llengua d'oïl (pronunciat uí, ancestre del francès modern oui). El mot oc prové del llatí hoc (això), mentre que oïl es va derivar del llatí hoc ille.

edita Història

Des de l'antiguitat la regió fou colonitzada per diversos pobladors (grecs, ibers, lígurs i gals). Els romans hi fundaren la ciutat de Narbo Martius (Narbona), que donà el seu nom a la província narbonesa. En el segle V els visigots feren de Tolosa una capital importantíssima, i conservaren l'essencial de la cultura antiga. A Narbona els àrabs provaren d'establir un poder islamicocristià, però la invasió franca de Carles Martell desbaratà aquesta possibilitat. A la fi del s XII i a l'inici del XIII el comtat de Tolosa fou el centre d'una important renovació social. La famosa croada contra els albigesos fou una guerra heroica i despietada: la civilització occitana fou anihilada, i Catalunya perdé els seus interessos polítics al nord de les Corberes. A partir del 1271, any que les terres de la regió foren annexades a la corona de França, el Llenguadoc visqué una vida provinciana especial i gaudí d'un estatut benèfic. Després d'haver estat, a l'edat mitjana, la terra del catarisme, fou, durant el s XVI, un lloc de presència protestant. La revolta del governador de Montmorency (1632) contra el poder central i la guerra religiosa i social dels camisards el 1702 ensangonaren el país fins al s XVIII. El 1907 també hagué una important revolta de viticultors.

Regions culturals i històriques d'Occitània

Alvèrnia • Bearn • Borbonès • Delfinat • Gascunya incloent Armanyac, Bigorra i la Vall d'Aran • Guiena incloent Agenès, Carcí, Perigord i Roergue • Llemosí incloent la Marca llemosina • Llenguadoc incloent el País de Foix i Fenolleda • Mònaco • País Niçard • Provença incloent el Comtat Venaissí • Valls Occitanes • Velai (històricament a Llenguadoc) • Vivarès (històricament a Llenguadoc) Enclavament de La Gàrdia