Friedrich Nietzsche, 1869
Friedrich Nietzsche, 1869

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Alemanya 1844 - 1900), filòsof alemany, considerat avui com un dels més influents en el pensament del segle XX.

Taula de continguts

edita Biografia

Nietzsche va néixer a Röcken bei Lützen (Alemanya) i estudià a la universitat de Bonn. El 1865, a Leipzig, cursà estudis de filologia i el 1869 fou nomenat professor de filologia clàssica a Basilea. El 1878 deixà de fer classes, degut a una malaltia greu. Fins al 1889, període de màxima activitat, passà els estius a Sils Maria i la resta de l'any a la Riviera, quasi sempre solitari i amb recaigudes en la seva malaltia. Finalment, una profunda depressió li provocà un sobtat enfosquiment mental i va haver de ser ingressat a una clínica psiquiàtrica fins la seva mort.

Lou Andreas-Salomé, Paul Rée i Nietzsche; escena fotogràfica ideada pel propi Nietzsche, 1882
Lou Andreas-Salomé, Paul Rée i Nietzsche; escena fotogràfica ideada pel propi Nietzsche, 1882

Fou un home apassionat i apassionant. Els seus escrits no són fruit de la reflexió freda, com en altres pensadors contemporanis seus. Ans al contrari, traeixen un pathos intens i incontrolable. Un dels episodis centrals de la seva vida fou l'enamorament sobtat i irresistible de la jove pensadora russa Lou Andreas-Salomé, a partir de 1882. Festejà amb ella i la considerà la seva companya perfecta. Junt amb Paul Rée, intentà formar la "trilogia dels esperits lliures", fins que la noia el deixà córrer. Aquest despit, del que mai es recuperà, és considerat per alguns com l'inici de les seves greus perturbacions psíquiques.

El pensament filosòfic de Nietzsche, d'un marcat caràcter poètic i personal, és una crítica dels valors tradicionals de la cultura occidental i l'intent d'elaborar una nova filosofia. En el seu pensament en distingeixen tres períodes:

  1. Caracteritzat pels seus primers treballs d'interpretació i crítica de la cultura.
  2. Per l'homenatge de la cultura i els esperits lliures.
  3. Per les seves tesis sobre nihilisme, la crítica a tots els valors, el superhome i l'etern retorn.

Es tracta de tres períodes totalment distints, però que mantenen un sistema i una perfecta unitat.

edita La crítica a la cultura occidental

L'origen de la cultura occidental s'ha de cercar en el món grec, on es manifesten clarament dos valors complementaris:

  • el de la vida, que és representat pel déu Dionís que simbolitza el vigor, el plaer, la renovació i la destrucció.
  • el de la raó, representat pel déu Apol·lo, símbol de les formes de la raó i l'harmonia.

La cultura occidental es fonamenta en la dissociació d'aquests dos valors i en el sotmetiment de la vida a la raó. L'instrument d'aquesta dissociació fou Sòcrates, i a partir d'ell Grècia es presenta com el món de la claredat, on la raó triomfa per sobre els instints.

Sotmetre la vida a la raó és un error. La cultura occidental, per tant, està viciada des del seu origen, en instaurar la racionalitat a qualsevol preu. Aquest error dogmàtic s'arrossega des que Plató inventà l'esperit pur i l'idea del bé en si mateix. Per eliminar aquest error de base, cal criticar el dogmatisme platònic i fer-ho des de tots els àmbits en què es manifesta: moral, religiós i filosòfic.

  • La moral occidental és antinatural, ja que imposa lleis (virtuts) en contra dels instints primordials de vida.
  • La religió és alienant. Neix de la por que l'home té de si mateix, és com un mecanisme de defensa que permet atribuir el propi destí a un ésser més poderós: Déu.
  • La filosofia i en concret la metafísica, es fonamenta en un error: la creença, d'origen platònic, en l'existència del món que és l'antítesi del món real, un món perfecte i absolut que porta a creure que la inevitable realitat no es pot trobar entre les coses lligades al devenir, per la qual cosa els filòsofs s'esforcen per acostar-se a l'altre món, per estar en possessió de la veritat, sense adonar-se que "les característiques que s'han assignat al veritable ésser de les coses són les del no ser, del no res, pel fet de ser una pura il·lusió".

edita Vitalisme

La cultura occidental ja ha arribat a la seva decadència, i cal preparar l'emancipació de l'home de tots els valors morals per tornar-li el dret a la vida. Aquesta és la tasca del vitalisme.


edita Nihilisme

És un moviment propi de la història de la cultura occidental. L'esperit occidental, causat pels alts, inadequats i ficticis valors del seu món de rendes, es torna nihilista, és a dir, perd la fe en aquests valors. Aleshores, la cultura resta sense sentit, perquè el nihilisme esdevé una força destructora de la base de la cultura occidental, de Déu, el Déu monoteista. Aquest Déu mor perquè entre tots l'hem assassinat. Quan ens adonem d'aquest fet podrem superar l'estat nihilista, construint una nova taula de valors que porti al superhome.

„Kleiner Nietzsche-Kopf“, dibuix de'n Hans Olde per la fotoserie „Der kranke Nietzsche“, 1899
„Kleiner Nietzsche-Kopf“, dibuix de'n Hans Olde per la fotoserie „Der kranke Nietzsche“, 1899

edita L'home i el superhome

L'home és un ésser a mig fer, un pont entre la bèstia i el superhome, l'únic animal que encara no s'ha consolidat. Cal, doncs, superar l'home o tornar a l'animalitat primitiva. Però l'home és l'animal que mira al futur, que és capaç de concebre ideals. Tres han estat les versions de l'ideal humà:

  1. L'estètic, que és interpretat com harmonia de vida i raó.
  2. El científic, en el qual l'home coneix la realitat nua, per la qual cosa acaba afirmant enèrgicament la vida.
  3. El superhome, que personifica el valor suprem de la vida, la més alta manifestació del qual és la voluntat de poder.

El superhome és un ésser superior, lliure dels valors del passat, autònom, agressiu i legislador.

Ell és la seva pròpia norma, perquè és més enllà del bé i del mal. Representa la fi suprema de la humanitat, la vida que meni a ell serà ascendent i natural, la que n'aparti, serà descendent i antinatural.

edita Obres

  • Die Geburt der Tragödie (1872)
  • Menschliches, Allzumenschliches. Ein Buch für freie Geister (1878)
  • Morgenröte – Gedanken über die moralischen Vorurteile (1881)
  • La Gaia ciència (Die fröhliche Wissenschaft, la gaya scienza) (1882)
  • Així parlà Zaratustra (Also sprach Zarathustra. Ein Buch für Alle und Keinen) (1883-1885)
  • Jenseits von Gut und Böse - Vorspiel einer Philosophie der Zukunft (1886)
  • Veritat i mentida en sentit extramoral (Ãœber Wahrheit und Lüge im außermoralischen Sinn) (1873)
  • La genealogia de la moral (Zur Genealogie der Moral. Eine Streitschrift) (1873)
  • Götzen-Dämmerung oder wie man mit dem Hammer philosophiert (1888)
  • L'Anticrist. Maledicció sobre el cristianisme (Der Antichrist. Fluch auf das Christenthum) (1888)
  • Ecce Homo: Wie Man wird Was Man Ist (1888)

edita Vegeu també

edita Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Friedrich Wilhelm Nietzsche