 |
Aquest article tracta sobre el Principat d'Andorra. Per a altres significats, vegeu «Andorra (desambiguació)». |
|
|||||
| Lema nacional: Virtus Unita Fortior («La unió fa la força» en llatí) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Català | ||||
| Capital | Andorra la Vella 42° 30′ N, 01° 31′ E |
||||
| Ciutat més gran | Andorra la Vella | ||||
| Govern | coprincipat parlamentari Joan Enric Vives i Sicília Nicolas Sarkozy Albert Pintat Santolària |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
468 km² (178è) despreciable |
||||
| Població - Estimació - Cens 2006 - Densitat |
(181è) 81.222 174 hab/km² (-) |
||||
| Moneda | Euro¹ (EUR) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC+1) Si, CET* (UTC+2) |
||||
| Independència |
1278 | ||||
| Himne nacional | El gran Carlemany | ||||
| Domini internet | .ad | ||||
| Codi telefònic | +376 |
||||
| Gentilici | Andorrà, andorrana | ||||
| 1Fins el 1999, la pesseta espanyola i el franc francès. | |||||
Andorra, oficialment el Principat d'Andorra, és un petit Estat independent de l'Europa sud-occidental, situat als Pirineus entre Espanya i França, limitant amb la comunitat autònoma de Catalunya al sud, i el departament dels Pirineus Orientals al nord. Andorra és un dels Estats més petit del món, amb només 468 km2[1] i una població estimada de 72 mil persones.[2]
Per 715 anys, des de 1278 a 1993, el govern andorrà era encapçalat per un coprincipat—governat per un cap d'Estat espanyol i un de francès. Tot i que la constitució andorrana ha conservat aquest sistema únic, el govern s'ha transformat en una democràcia parlamentària i un coprincipat constitucional. Durant molt de temps pobra i aïllada, la muntanyosa Andorra, va començar a propserar des de la Segona Guerra Mundial,[3] mitjançant la seva indústria del turisme. La puixant economia ha atret molts immigrants procedents tant d'Espanya (sobre tot catalans i gallecs) com de Portugal i de França. Un dels factors que més atreu el comerç i els clients és el fet la inexistència de l'impost sobre la renta.
El Principat d'Andorra té una afinitat molt forta amb Catalunya:[4] la llengua oficial és el català; les seves institucions es basen en el dret català, un gran nombre dels immigrants són catalans, i el principat sencer és part de la diòcesi d'Urgell, comarca catalana.[4]
Taula de continguts |
edita Toponímia
L'origen del mot d'Andorra és desconegut, tot i que se n'han formulat diverses teories. Una teoria suggereix que Andorra es podria derivar de l'àrab al-Darra, "bosc". Quan els moros envaïren Espanya, les valls dels Pirineus eren molt boscoses, i altres pobles de regions també dominades per moros van rebre aquesta denominació. D'altres suggereixen que prové del navarrès andurrial, que es tradueix com a "terra coberta d'arbusts".[5] Per altra banda l'etimologia popular afirmava que Carlemany havia anomenat la regió com a Andorra en referència a la vall bíblica canaanita d'Endor,[6] o Andor[7] on els madianites havien estat derrotats.
edita Geografia física
Andorra és situada a l'Europa sud-occidental, a la península Ibèrica. Es troba als Pirineus, a una regió muntanyosa formada per l'alta conca del Valira. Hi ha 65 pics amb més de 2.500 d'altitud, dels quals el Comapedrosa n'és el més alt amb 2.942 msnm. És una regió de escarpats muntanyencs i de valls estretes per on fluïxen nombrosos cursos d'aigua que s'uneixen per a formar els diferents rius principals.Hi ha dues valls principals situades al Pirineu axial, afluents de la Valira: la ribera d'Ordino i la Valira d'Encamp, que es reuneixen a les Escaldes.[8] Hi ha grans extensions boscoses de pis i bedoll a causa del clima mediterrani d'alta muntanya que en gaudeix el país.
Tot i que Andorra és situada en una sola conca, el riu principal, el Valira, té dues branques i sis conques obertes, raó per la qual el Principat ha estat conegut tradicionalment com les Valls.[9] Les dues branques principals són
- el Valira del Nord, que neix als Llacs de Tristiana, i amb un recorregut de 14 km, drena les parròquies d'Ordino i La Massana; i
- el Valira d'Orient, que neix a la regió més oriental del país, i amb un recorregut de 23 km drena les parròquies de Canillo, Encamp i Escaldes-Engordany.
Ambdós conflueixen a Escaldes-Engordany i formen el Gran Valira, que té un recorregut total de 11,6 km i un cabdal anual mitjà de 13 m3 per segon. El Gran Valira, descendeix cap al sud, i desemboca al riu Segre, que al seu torn, desemboca a l'Ebre.
El relleu andorrà és molt accidentat, caracteritzat per becs de materials paleozoics, amb altituds superiors als 2.600 m, que culminen a 2.942 m a prop del Pla de l'Estany a la frontera francesa. Tot i ser un país molt petit, l'altitud és molt variada: a partir del port d'Envalira descendeix als 840 m, a la regió on el Valira ingressa a Espanya. La vegetació és muntanyenca continental, típica del vessant meridional dels Pirineus, amb estatges montà, subalpí i alpí.[8]
El clima d'Andorra és pirinenc: fresc durant els estius i fred amb precipitacions en forma de neu a l'hivern.[10] Les diferències en altitud també mostren diferències en les temperatures; a Ransol, les temperatures mitjanes són sempre sota zero durant l'hivern, amb mínimes de -16° i -17°C,[8]mentre que a Sant Julià de Lòria—el poble amb menor altitud—la temperatura mitjana de gener és de 10°C.[8] L'escalfament durant els dies d'estiu és considerable; però, com és comú als llocs de gran altitud, les nits estivals són fredes, i en alguns casos ha arribat a glaçar en ple estiu.[8]
edita Política i govern
edita Estructura constitucional
Durant 715, des de 1278, data de la signatura del Primer Pareatge, fins el 1993, Andorra tenia un sistema de govern semifeudal en què els coprínceps, el cap d'Estat de França—el rei, durant la monarquia, i el president, durant els períodes republicans—i el bisbe d'Urgell representaven Andorra internacionalment i governaven de manera conjunta o representaven el país internacionalment,[11] mentre que els afers interns eren responsabilitat del Consell General de les Valls, un cos de representants electes democràticament i que ostentaven tant el poder legislatiu com el poder executiu.[4] El 1993, el poble andorrà va aprovar per referèndum, la seva primera constitució que va transformar el país en un coprincipat constitucional i una democràcia parlamentària. La defensa d'Andorra, tanmateix, és responsabilitat d'Espanya i França.
La constitució d'Andorra estableix que la sobirania resideix en el poble andorrà, que l'exerceix per mitjà de les diverses classes de participació i de les institucions de govern. Els poders de govern són ostentats per:[12]
- Els coprínceps d'Andorra, que de manera conjunta i indivisa són el cap d'Estat, i assumeixen la representació més alta d'Andorra. Els coprínceps són el Bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa
- El Consell General, parlament unicameral que ostenta la potestat legislativa de l'Estat andorrà. Està integrat per un mínim de vint-i-vuit i un màxim de quaranta-dos consellers—en l'actualitat en són 28—elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un termini de quatre anys. La meitat del Consell s'elegeix segons el mètode de representació proporcional en què el país sencer forma una sola circumscripció electoral; l'altra meitat s'elegeixen a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies en què esta dividit el país.
- El Govern, encapçalat pel cap de govern, electe pel Consell General per majoria absoluta en una primera volta de més de dos candidats, o en una de segona en què només participen els dos candidats que hagin obtingut els millors resultats en la primera votació, i es posteriorment nomenat pels coprínceps. El cap de govern elegeix els ministres—en nombre no superior a deu— els quals, sota l'autoritat del cap, dirigeixen la política nacional i internacional d'Andorra, i la potestat executiva o reglamentària. El cap de govern no pot exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius.
- La judicatura d'Andorra és independent i està integrada pel Tribunal de Batlles, el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra.
Amb l'aprovació de la constitució, el govern d'Andorra ara és responsable de les relacions internacionals.[11] El 1993, Andorra va ser admesa a l'Organització de les Nacions Unides, i el 1994 es va unir al Consell d'Europa. Els coprínceps, tot i ser el cap d'Estat, tenen autoritat limitada: només poden vetar aquelles lleis que afectin la seguretat o les fronteres territorials d'Andorra.[11] Tanmateix la defensa de l'Estat és responsabilitat de França i Espanya.[11] La constitució també ha atorgat al govern la facultat de recaptar impostos i als ciutadans el dret de formar partits polítics i sindicats.[4]
edita Composició actual de les institucions de govern
Els caps d'Estats actuals són Nicolas Sarkozy, president de la República Francesa, representat a Andorra per Philippe Massoni, i el bisbe d'Urgell Joan Enric Vives i Sicília, representat a Andorra per Nemesi Marques i Oste. El cap de govern actual és Albert Pintat Santolària.
Els partits representants al Consell General de les Valls, segons els resultats de les eleccions del 24 d'abril, 2005 són:[13][14]
- el Partit Liberal d'Andorra, amb 14 escons;
- el Partit Socialdemòcrata d'Andorra, amb 11 escons;
- el Centre Demòcrata Andorrà, en coalició amb el Partit Segle XXI, amb 2 escons;
- la Renovació Democràtica, amb 1 escó;
El partit d'Els Verds d'Andorra, van rebre només el 3,5% dels vots, i no han estat assignats cap escó.
edita Subdivisió administrativa
Andorra es divideix territorialment en set parròquies, primer i únic nivell políticoadministratiu del país. Tot i així, hi ha subdivisions territorials: les parròquies d'Ordino, La Massana i Sant Julià de Lòria se subdivideixen en quatre quarts, i la parròquia de Canillo en veïnats. Les parròquies porten el nom de llur capital.
Les parròquies tenen una funció civil i alhora eclesiàstica. Com a jurisdicció civil, són governats pels comuns, òrgans de representació i administració de les parròquies. Són corporacions públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa local.[12]Els comuns estan encarregats d'aprovar i executar el pressupost comunal, i gestionen els béns de propietat comunal.[12] Els seus membres s'elegeix cada quatre anys per sufragi universal i inclouen un cònsol major, un cònsol menor i entre 8 i 14 consellers comunals. El sistema administratiu d'Andorra permet que els comuns puguin presentar projectes de llei al Consell General d'Andorra.
La següent llista, de les set parròquies andorranes, està per ordre protocol·lari, amb els codis postals introduïts l'any 2004:
| Canillo | AD100 |
| Encamp | AD200 |
| Ordino | AD300 |
| La Massana | AD400 |
| Andorra la Vella | AD500 |
| Sant Julià de Lòria | AD600 |
| Escaldes-Engordany | AD700 |
Escaldes-Engordany va ser creada l'any 1978 de la divisió de la Parròquia d'Andorra La Vella.
edita Símbols
- L'escut del Principat d'Andorra, el lema del qual és "Virtus Unita Fortior" (La unió fa la força), està format per quatre cases (2 per cada Copríncep).
-
- Caserna superior esquerre: Mitra daurada i un bàcul d'or en direcció d'una barra en la seva part posterior sobre un camp de gules.
- Caserna inferior esquerre: Quatre barres de gules del Principat de Catalunya sobre camp d'or.
- Caserna superior dreta: Tres barres de gules del comtat de Foix sobre camp d'or.
- Caserna inferior dreta: Vaques del vescomtat de Bearn.
- La bandera d'Andorra es va adoptar oficialment en 1866 i està formada per tres franges verticals en blau, groc i vermell. Al centre es mostra l'escut d'Andorra, per diferenciar-la de les banderes de Moldàvia, Txad i Romania.
- La lletra de l'himne, titulat El gran Carlemany, la va escriure Joan Bell-lloc i Viu i la música va ser composta per Enric Marfany Bons. L'himne es va adoptar oficialment el 1914 i es va interpretar per primera vegada el 8 de setembre de 1921.
edita Economia
.jpg)
El turisme és el principal recurs de la petita, però pròspera, economia andorrana, i aporta més del 80% del Producte interior brut nacional.[15] S'estima que al voltant d'11,6 milions de turistes visiten Andorra cada any,[15] nombre molt superior al nombre de turistes que visiten el Brasil, l'Argentina o Egipte.[16] Els turistes són atrets pels baixos impostos i els centres de vacances d'estiu i d'hivern.[15] El sector bancari, en un país considerat com un paradís fiscal, també contribueix substancialment a l'economia. De fet, el seu estatus com a paradís fiscal ha tingut un efecte significatiu en les seves relacions amb la Unió Europea, amb la qual va començar a negociar des de 1987.[17] El 1991 va entrar en vigor un acord signat entre la Unió i Andorra que estableix les quotes per als productes lliures d'impostos i posa límits a alguns productes, en especial els lactis, el tabac i les begudes alcohòliques.[17] El 2004 va signar tractats addicionals amb la Unió sobre la cooperació cultural, econòmica i social.[17]
La producció agrícola és limitada —només el 2% de la terra és cultivable— i la majoria dels productes alimentaris s'han d'importar. La principal activitat ramadera és la cria de bestiar oví. Els principals productes manufacturats són el tabac (cigars, cigarrets) i els mobles.[15]
El Producte interior brut (PIB) andorrà del 2005 va arribar als US$2.770 milions en paritat de poder adquisitiu, la qual cosa es va traduir en una renda per càpita de $38,800,[15] una de les més elevades d'Europa.
Andorra no és un membre de ple dret de la Unió Europea, però gaudeix d'una relació especial dins de la Unió; per exemple, és tractada com un membre més de la UE pel que fa als productes manufacturats (no s'hi apliquen tarifes) i, alhora, és tractada com un país no-membre pel que fa als productes agraris. Andorra no té moneda pròpia i usa la dels estats veïns. Abans de 1999 utilitzava el franc francès i la pesseta espanyola, que foren substituïdes per la moneda única, l'euro. A diferència dels altres petits estats europeus que usen l'euro (com Mònaco, San Marino o el Vaticà), Andorra no encunya les seves pròpies monedes d'euro, en no haver tingut cap acord monetari amb Espanya o França abans que es posés en circulació la moneda única. De tota manera, l'octubre del 2004, es van encetar les negociacions entre Andorra i la Unió Europea per arribar a un acord que permetria als andorrans encunyar la seva pròpia moneda.
Andorra es comunica amb l'exterior a través de les vies terrestres. No disposa de tren, metro o aeroports (en discussió des de fa diversos anys amb el govern espanyol i català per a la reobertura de l'aeroport de la Seu d'Urgell), però té una infraestructura de carreteres prou àmplia per poder cobrir la major part del país (cal tenir en compte que el fet de ser un país muntanyós en dificulta i n'encareix la construcció). També es possible accedir al Principat amb les línies regulars d'autobús, que connecten Andorra amb pràcticament qualsevol punt d'Europa. Cal notar que diverses noves realitzacions són en curs: ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, del qual un que permetrà anar d'Encamp a La Massana i viceversa sense passar per Escaldes-Engordany (que toca Andorra La Vella), punt de trobada de les 3 valls que formen una Y). També hi ha un projecte de línia Barcelona-Andorra.
Una altra manera d'arribar-hi és a través dels heliports que hi ha a Andorra La Vella (la capital) i a La Massana. Òbviament no disposa d'accessos per mar, ni de cap riu navegable, com acostuma a passar en els països d'alta muntanya.
edita Geografia humana i societat
edita Demografia
La població estimada d'Andorra el 2007 era de 83.137 habitants, dels quals 30.441, és a dir el 36,6%, tenien la nacionalitat andorrana; 27.476 la nacionalitat espanyola, 5.200 la nacionalitat francesa, 13.519 la portuguesa i 6.501 una d'altra.[18] El 1998, última data de la que és té informació, de tots els habitants amb nacionalitat andorrana, només el 53,1% eren nats a Andorra.[18] El nombre total de ciutadans andorrans ha crescut significativament els últims deu anys: el 1998, només representaven el 24,5% de la població total. En l'actualitat, ja són majoria relativa. Per contra, el nombre absolut de ciutadans espanyols el 2007 era lleugerament menor que no pas el nombre de 1998, però el seu percentatge amb respecte de la població total s'ha disminuït significativament del 48,4% al 32,8%, i avui constitueixen la primera minoria del país.[19]
Quant a les parròquies, la més poblada és Andorra la Vella, amb una població estimada de 24.574, el 2007. La parròquia menys poblada era Ordino, amb només 3.685 habitants.[20] La població de Canillo era de 5.422, la d'Encamp 14.029, la de La Massana 9.357, la de Sant Julià de Lòria 9.595, i la d'Escaldes-Engordany 16.475, la segona parròquia més poblada del país.[20] Canillo és la parròquia de més ràpid creixement poblacional.[19]
La taxa de creixement andorrana és més alta que no pas les taxes de la majoria dels Estats europeus; el 2008 s'estimava en 1,9% anual.[21] Aquesta taxa de creixement poblacional és deguda a una taxa de natalitat estimada el 2008 de 10,59 per cada 1.000 habitants, una taxa de mortalitat de 5,59 per cada 1.000 habitants, i una altíssima taxa neta de migració de 14 migrants per cada 1.000 habitants.[21] La taxa de creixement anual havia arribat a un màxim històric de 7,7% anual el 2003, seguida del 6,3% el 2004.[22] L'esperança de vida dels andorrans és la segona més alta del món, estimada en 82,7 anys (80,4 per als homes i 85,1 per a les dones).[21] La taxa de fecunditat és d'1,32 fills per dona.[21] Quant a la piràmide d'edats, el 15,5% dels andorrans el 2008 tenien menys de 14 anys, el 72,5% entre 15 i 64 anys, i el 12% tenien 65 o més anys.[21] L'edat mitjana dels residents andorrans és de 38,9 anys.[21]
edita Llengua
.jpg)
La llengua pròpia,[23] nacional i oficial d'Andorra és el català. La realitat lingüística d'Andorra és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha viscut el país des de la segona meitat del segle XX: el 1940 les persones estrangeres residents al país representaven només el 17%; el 1989 representaven el 75,7%—màxima història—i el 2007 són al voltant del 65%.[23] A causa d'aquest fenomen, tot i que el català és la llengua oficial, el castellà i el francès són llengües d'ús habitual en les interaccions comercials, i més recentment, la població de parla portuguesa s'ha incrementat significativament.[23]
Segons l'Estudi sociolingüístic del 2004, del Servei de Política Lingüística d'Andorra, el català és la llengua materna del 49,4% de la població de nacionalitat andorrana, però només el 29,9% de la població total.[24] Per contra, el castellà és la llengua materna més estesa entre la població del Principat. Malgrat el creixement de la població de nacionalitats andorrana i portuguesa, el 43,4% va declarar que el castellà és la seva llengua materna.[24] L'estudi mostra que en els últims anys s'ha produït un deteriorament de la posició de la llengua catalana envers la resta de les llengües que s'hi parlen, la qual ha anat a favor del castellà.[24]
Quant a l'alfabetització, el 100% dels andorrans saben llegir i escriure.[21] El castellà és la llengua que ocupa el primer en lloc pel que fa a la proporció de la població que hi va aprendre a llegir i escriure, seguida del francès, i en tercer lloc el català.[24]
Segons l'Observatori del Centre de Recerca Sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans, els usos lingüístics a Andorra són els següents:[25]
| Llengua materna | Llengua habitual | |
|---|---|---|
| Català | 38,8% | 58,3% |
| Castellà | 35,4% | 37,3% |
| Portuguès | 15,0% | 3,5% |
| Francès | 5,4% | 2,2% |
| Font: L'Observatori de l'Institut d'Estudis Andorrans | ||
L'oficialitat del català en un estat independent li permet una certa presència en l'àmbit internacional. L'ingrés d'Andorra a l'ONU el 28 de juliol de 1993 va permetre per primera vegada a la història l'ús del català en una assemblea d'aquesta organització. També Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al Concurs de la Cançó d'Eurovisió l'any 2004 amb Marta Roure i la cançó Jugarem a estimar-nos.
edita Religió
La constitució d'Andorra estableix la llibertat religiosa.[12] Tot i que no hi ha cap religió oficial de l'Estat, la constitució fa una menció explícita de l'Església Catòlica Romana a la qual garanteix "l'exercici lliure i públic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de col·laboració especial amb l'Estat, d'acord amb la tradició andorrana".[12] Cal fer notar també que un dels coprínceps andorrans és un bisbe catòlic, de la Seu d'Urgell, i que la celebració religiosa del 8 de setembre, de la Verge de Meritxell és festa nacional.[26] S'estima que el 90% de la població andorrana professa el catolicisme.[26] Altres religions que es practiquen són l'islam—pels 2.000 immigrants nord-africans que s'hi han establert—, l'hinduisme, el protestantisme, el mormonisme i d'altres.[26]
edita Educació
El sistema educatiu d'instrucció primària i secundària és plural i està integrat per
- un sistema andorrà, públic i gratuït;
- un sistema espanyol, públic i gratuït;
- un sistema francès, públic i gratuït;
- un sistema privat, basat en el sistema educatiu espanyol, de pagament; i
- un sistema congregacional, públic finançat per l'Estat andorrà, tot i que segueix el mateix programa que el sistema privat espanyol.[27]
Al voltant del 50% dels nens andorrans estan matriculats en el sistema francès.
Quant a l'ensenyament tècnic superior hi ha una escola d'infermeria, una escola d'informàtica, el Liceu Francès, la Universitat Virtual d'Andorra i la Universitat d'Andorra, fundada el 1997. La Biblioteca Nacional d'Andorra i els Arxius Nacionals d'Andorra foren creats el 1974 i el 1975 respectivament, localitzat a la capital, Andorra la Vella. Hi ha, a més, cinc museus: un de regional a Sispony, un d'interès local a Escaldes-Engordany, un d'arts decoratives a Ordino, un de ciències i tecnologia a Encamp i un d'històric a Andorra la Vella.[28]
edita Cultura i oci
edita Cultura popular i les belles arts
- Vegeu també: Art romànic andorrà
.jpg)
El Principat ha tingut, al llarg de la història, una afinitat molt forta amb Catalunya,[4] la qual cosa s'ha vist reflectida en el desenvolupament cultural del país. No només és el català la llengua pròpia i oficial d'Andorra, ans les institucions de govern estan basades en el dret català, i un gran percentatge dels immigrants espanyols o llurs descendents són catalans.[4] Andorra va participar en la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007, que homenatjava la cultura i llengua catalanes.
La gastronomia andorrana és principalment catalana, tot i que ha adoptat també altres elements de les cuines francesa i italiana.[29] Per exemple, entre els menjars típics andorrans hi destaquen el conill amb tomàquet, el xai, el trinxat i l'escudella.[29] El país també és la llar de les danses folklòriques del contrapàs i la marratxa, que sobreviuen a Sant Julià de Lòria.[30] La música folklòrica andorrana mostra similituds amb la dels seus veïns, en especial Catalunya, i en les danses com la sardana.
En la literatura destaquen Albert Salvadó, Antoni Morell, Joan Peruga i Josep Enric Dallerès,[30] tots quatre escriptors en llengua catalana. En l'àmbit de les arts plàstiques destaquen Àngel Calvente, Judith Gaset, Carme Mas, Sergi Mas, Carme Massana, Francisco Sánchez i Alfons Valdés.[30]
El patrimoni arquitectònic d'Andorra té més de 1.000 anys d'antiguitat. De fet, s'ha suggerit que Andorra és sinònim d'art romànic.[30]A les seves valls hi ha 40 esglésies, com ara l'Església de Santa Maria Coloma, una de les més antigues (data dels segles IX i X), i l'Església de Sant Miguel d'Engolasters (data del segle XII). Hi ha pintures murals a l'Església de Sant Climent de Pal i a l'Església de Sant Martí de la Cortinada. La Casa de la Vall, seu del parlament andorrà, el Consell General de les Valls, era una casa senyorial i tradicional, exemple de l'art romànic d'Andorra amb frescos gòtics que mostren escenes de la passió de Crist. Va ser construïda a finals del segle XVI.
edita Telecomunicacions
La primera emissora de ràdio comercial que va emetre des d'Andorra va ser Ràdio Andorra (activa des del 1939 fins al 1981). El 12 d'octubre de 1989, el Consell General va establir la ràdio i la televisió com serveis públics essencials en crear l'entitat gestora ORTA convertint-se, el 13 d'abril de 2000, en la societat pública “Ràdio i Televisió d'Andorra, S. A.” El 1990 es va fundar la ràdio pública Ràdio Nacional d'Andorra. El 1998, operaven 15 emissores FM i hi havia 16.000 aparells de ràdio.
Com canal de televisió autòcton únicament existeix la cadena pública nacional Andorra Televisió, creada el 1995, encara que el Govern promou l'emissió de canals internacionals dins del Principat. Les primeres emissions analògiques de televisió es van realitzar amb les cadenes espanyoles TVE-1, TVE-2, la catalana TV3 i les franceses TF1, France 2 i France 3 encara que en anys posteriors, i àdhuc emetent en analògic, van anar introduint–se el canal català Canal 33 (actualment K3/300), la cadena espanyola Antena 3 i la francesa M6. Amb l'arribada de la TDT, el 25 de setembre del 2007, l'oferta televisiva es va ampliar amb cadenes espanyoles com Cuatro, Telecinco, La Sexta, el canal català 3/24, el canal francès NRJ12, la portuguesa RTP, la nord-americana CNN International, la britànica BBC World i el francoalemany ARTE.
edita Història
- Article principal: Història d'Andorra
edita Antiguitat
L'actual Andorra fou poblada a partir del Neolític per diverses tribus que s'assentaren a les coves, a prop del riu de la Valira i als llocs de gran altitud.[31] Tots els primers habitants de les valls d'Andorra deixaren nombrosos vestigis de llur presència: dólmens a Encamp, pintures rupestres a algunes coves, la Roca de les Bruixes i d'altres.[31] Les restes prehistòriques també testimonien l'existència d'una civilització prellatina, de parla bascoide, la qual deixà traces evidents en la toponímia andorrana.[32] Els andorrans foren un poble hispànic que, amb els berguedans i els aranesos, hostilitzaren l'exèrcit d'Anníbal al seu pas pels Pirineus, el 218 aC, segons el manuscrit de Polibi, escrit al volant del 120 aC, el qual és la primera i única al·lusió història d'Andorra i els seus primers habitants.[32] El territori andorrà, com la resta de la península Ibèrica, fou incorporat a l'Imperi Romà, i després de la seva caiguda, a la monarquia visigoda que s'establí a la península. En aquesta època, les valls d'Andorra foren evangelitzades des de la veïna i propera seu episcopal d'Urgell per a la primera meitat del segle XVI.[32] Tot i que els seus habitants foren sotmesos als sarraïns, durant la conquesta musulmana, els territoris no foren ocupats directament pals invasors, per la qual conservaren quasi intactes les estructures civils i religioses anteriors.[32]
edita La formació d'Andorra
Segons la llegenda andorrana, el combat ordenat per Carlemany contra els àrabs que dominaven els Pirineus el 788, marcà la creació d'Andorra. Segons la tradició, un andorrà, Marc Almugàver, conduí 5.000 dels seus compatriotes a lliurar el combat contra els sarraïns. Tot i que no s'ha pogut demostrar la participació de Carlemany en l'alliberació d'Andorra, el seu nom ha quedat immortalitzat en l'himne d'Andorra.[33] Tot i que la llegenda es mescla amb la història i no se sap amb precisió com és que Andorra obtingué la seva independència, és un fet que el país passà a formar part de la Marca Hispànica, un conglomerat de comtats que protegien la França al sud dels Pirineus de les invasions àrabs.[34]
Un precepte carolingi de l'any 843 i signat pel rei Carles el Calb atorgà les valls d'Andorra i d'altres territoris, a Seniofred comte d'Urgell i Cerdenya, i és per part d'aquest comtat que Andorra passà, més tard, a la sobirania dels reis francs.[32] Deslliurats del domini àrab, es construí la catedral de la seu d'Urgell i el dia de la seva consagració, el 839, els andorrans donaren al bisbe la supervisió de llurs sis parròquies addicionals: Andorra i Lòria, Canillo, Encamp, La Massana, Ordino i Santa Coloma.[31] El 988, Borell II, comte de Barcelona i d'Urgell, cedí totes les seves propietats i alous a l'Església d'Urgell, a canvi d'altres possessions que l'Església tenia al territori de Belga i al comtat de Cerdanya,[32] per la qual cosa, el bisbe d'Urgell esdevingué el sobirà de les valls.[33] La parròquia de La Massana (aleshores La Maçana) fou lliurada a Ermengol II el 1040; Ermengol VI donà, el 1133 tots els béns que tenia a la vall d'Andorra a l'Església. Aquest procés de lliurament de terres a l'Església fou afavorit per l'avanç de la Reconquesta de les comarques meridionals, ja que s'abandonaven aquestes terres muntanyoses i menys productives per les terres del sud.[32]
En no tenir cap força armada, llevat d'aquella que provenia dels pobladors andorrans, els bisbes d'Urgell demanaren ajuda i protecció a altres senyorius veïns dels constants atacs dels comtes d'Urgell que volien recuperar de l'Església els territoris que llurs antecessors els havien cedit.[33] Així doncs, es signà el primer jurament, el 1095, entre la casa de Caboet i l'Església d'Urgell—confirmat el 1159—que reconeixia la sobirania de l'Església sobre Andorra i els drets de feudatari de la Casa de Caboet sobre el territori. Arnalda, filla d'Arnau de Caboet, es casà amb Arnau de Castellbò, comte català. El 1208, la filla d'Arnau de Castellbò i Arnalda de Caboet, Ernmessenda, es casà amb Roger Bernat II de Foix. El seu net, Roger Bernat III de Foix, es casà amb Margarida de Bearn, per la qual cosa quedaren unides les cases de Bearn, Foix, Caboet i Castellbò. Els comtes de Foix emprengueren una lluita aferrissada contra l'Església pel control dels bisbes sobre Andorra, accions que no agradaren gens als comtes catalans i als reis d'Aragó. Amb la mediació d'Aragó, se signà, el 8 de setembre de 1278 el Primer Pareatge, un tractat entre Pere d'Urg, bisbe d'Urgell i Roger Bernat III.[33] Aquests pareatge fou una transacció, comuna durant l'Edat mitjana, que determinava els drets dels dos possessors del territori en comú.[32] Poc anys després de la signatura del Primer Pareatge, el comte Roger Bernat III s'aprofità d'algunes llacunes del tractat per construir un castell al puig de Sant Vicenç per tal de controlar el bisbe, per la qual cosa, el 1288 se signà un Segon Pareatge.[34]
Els andorrans continuaren prestant homenatge i pagant els tributs de vassallatge als successors dels comtes de Foix, els prínceps de Borbó, titulars de Navarra, els quals mai no deixaren d'incloure Andorra entre els països sotmesos a llur sobirania.[35] Després, els drets de la casa de Foix passaren a la corona francesa, i per tant el rei de França esdevingué el copríncep d'Andorra. El 1793, després de la Revolució Francesa, i a causa de l'origen feudal dels lligams que unien Andorra amb França, els republicans es negaren a mantenir les relacions i a rebre llurs tributs, i renunciaren a tots els drets senyorials que França pogués tenir sobre Andorra,[36] lligams que foren restablerts per Napoleó el 1806.[33] Durant la subsegüent ocupació francesa i la incorporació de Catalunya a França, Andorra fou inclosa en el departament de Segre, un dels departaments en què es dividí Catalunya, la prefectura del qual era Puigcerdà.[37] Aquesta entitat desaparegué amb la sortida de les tropes franceses del territori espanyol, el 1814, i Andorra recuperà la seva independència, confirmada en el Tractat de París.[38]
edita Història contemporània
Durant el segle XIX, les revolucions i les guerres civils a Espanya repercutiren a Andorra, que es dividí entre conservadors i liberals. Els conservadors, en general, eren episcopalistes, mentre que els liberals eren francòfils.[36] Simó de Guardiola, bisbe d'Urgell i copríncep andorrà fou acusat de carlí pel govern de Madrid el 1836 i fou exiliat, per la qual cosa, el bisbe d'Albí prengué el control dels afers andorrans. El partit reformista suprimí el delme eclesiàstic el 1842, i definí Andorra com a república independent sota la protecció dels Estats francès i espanyol, llei promulgada pel bisbe Josep Caixal el 1866, i ratificada pel ministre francès d'afers estrangers el 1868.[36] Aquesta llei, coneguda com la "Nova Reforma" comportaren canvis polítics i administratius, com ara la concessió del dret de vot als caps de casa i l'augment del poder del Consell General de les Valls en detriment de les parròquies.[39] El Consell General hauria de ser conformat per 24 consellers, escollits d'entre els síndics.[40] Tot i ser un pas cap a la democratització del país, el país no assolí unificar-se ateses les rivalitats internes, les divergències entre els coprínceps, i l'interès de les entitats financeres a convertir Andorra en un altre Mònaco, amb l'establiment de cases de joc.[36]
El 1933 s'aprovà el sufragi universal. A partir d'una sentència del Tribunal de Corts andorrà, els veguers episcopal i francès dissolgueren el Consell General, però a causa de la resistència del Consell mateix, els coprínceps feren entrar a Andorra cinquanta gendarmes francesos que forçaren les eleccions per a renovar el Consell.[36] Amb les reformes del 17 de juliol, podia ser electe com a conseller qualsevol home de més de 30 anys d'edat, i podia votar qualsevol home de més de 25 anys.[40] Tan bon punt es realitzaren les eleccions i es renovà el Consell, Andorra protestà a la Societat de Nacions l'ocupació del seu territori; la gendarmeria abandonà el país.[36]
El 6 de juliol, 1934, Borís Skossyreff, aventurer rus, prometé al president del Consell General, Pere Torres Riba, diners i una millora econòmica a condició de proclamar-lo "Rei d'Andorra". El Consell es reuní i tots, llevat d'un conseller, votaren a favor de Boris. Aquest conseller que votà en contra, informà ràpidament el bisbe d'Urgell de la situació, tot i que el copríncep francès considerà vàlida la decisió del parlament andorrà i no hi ordenà cap intervenció. Borís Skossyreff, convertit així en Borís I d'Andorra, fou considerat com el sobirà veritable i benefactor del poble capaç de modernitzar el país. El 9 de juliol, 1934, s'hi constitueix con govern provisional amb l'encàrrec de redactar una constitució i de proclamar la llibertat política, religiosa, d'opinió i de premsa. El regne de Boris, tanmateix, fou trencat per la Guàrdia Civil espanyola, que prengué partit amb el copríncep episcopal. El 14 de juliol, la Guàrdia Civil entrà a Andorra, arrestaren el rei i l'exiliaren, mentre que els veguers, els delegats del coprínceps foren arrestats i el president del parlament fou destituït.
Andorra romangué neutral en la Primera i Segona guerres mundials, així com en la Guerra Civil Espanyola, tot i que rebé refugiats i immigrants d'aquest últim conflicte bèl·lic.[40] D'igual manera, el veguer francès es declarà lleial a la França de Vichy durant la Segona Guerra Mundial.[38]
A partir de la segona meitat del segle XX, Andorra sortí del seu aïllament i començà a modernitzar-se i desenvolupar-se. La població se duplicà entre 1950 i 1964, de 6.000 a 12.000 habitants.[40] Andorra començà a desenvolupar la seva indústria turística i s'hi construïren les primeres instal·lacions per a la pràctica dels esports d'hivern; l'esquí és declarat com l'esport nacional.[40] El retorn dels joves andorrans que sortien a estudiar a l'estranger permeté l'aparició d'una elit empresarial que participà en el creixement econòmic i en el progrés del país. El 1968, s'obrí la Caixa Andorrana de Seguretat, i s'hi inauguren els serveis de tèlex i de telèfon. Com a senyal del reconeixement d'Andorra com a Estat, el president francès Charles de Gaulle la visità el 1967; la primera vegada que un copríncep francès viatjava al principat des de l'Edat mitjana.
El 1970, les dones reberen el dret al vot, i tres anys més tard, es realitzà la primera trobada dels coprínceps andorrans, Joan Martí i Alanis i Georges Pompidou, esdeveniment que no es realitzava des del segle XIII. Aleshores, la població ja era de 19.000 habitants.
edita Andorra constitucional
Des de la dècada de 1980, es féu palesa la necessitat de reformar les institucions andorranes, atesos els anacronismes en matèria de sobirania, de drets humans i d'equilibri de poders[33]—aleshores el poder executiu i el poder legislatiu no es distingien—així com la necessitat d'adequar la legislació a les exigències modernes.[36] El 1981 es produí una primera separació de poders, en instituir-se el Govern d'Andorra, amb la denominació de "Consell Executiu", i amb l'aprovació dels coprínceps. El procés de reforma reprengué forces durant la primavera de 1991 amb el començament de les negociacions entre els consellers i una delegació dels coprínceps, per a elaborar la primera constitució d'Andorra, procés difícil marcat per una crisi interna, que trigà dos anys a completar-se.[33] Finalment, al constitució fou aprovada per referèndum el 14 de març, 1993, amb el 74,2% dels vots afirmatius.[36]
Des de llavors, amb la facultat del govern andorrà de representar-se a l'exterior, i el reconeixement que rebé, Andorra ha ingressat a diferents organismes internacionals, entre ells l'Organització de les Nacions Unides, el Consell d'Europa i la UNESCO. El 28 de juliol, 1993, el cap de govern andorrà pronuncià el primer discurs en català a l'ONU, esdeveniment de gran importància per a la llengua i cultura catalanes. El govern andorrà també s'ha acostat al a Unió Europea, amb la qual ha signat diversos tractats de matèria econòmica, i a la Comissió Europea, amb la qual s'establí la cooperació entre el país i les institucions europees amb una referència explícita a la difusió de la llengua catalana.[36]
edita Notes i referències
| |||||